Sant Anselm de Canterbury fa la presentació del que després kant anomenaria l' argument ontològic per provar l'existència de Déu. L'argument, que és presentat en forma de pregària i intenta cercar una contradicció per arribar al resultat. Sant Anselm separa l'argument en dos capítols :
- Que Déu existeix veritablement, encara que l'insensat hagi dit en el seu cor: Déu no existeix
Parteix de la premissa que qualsevol home té en el seu pensament la idea d'un ésser respecte el qual no es pot imaginar res superior. Si aquest ésser existís en realitat, clarament seria superior a l'ésser només imaginat. Per tant, dedueix que existeix un ésser per sobre del qual no es pot imaginar res, ni en el pensament ni en la realitat.
-Que no es pot pensar que Déu no existeix
L'argument intenta justificar la necessitat de Déu per un recurs a l'infinit.
En l'argument també s'utilitza la figura de l' insensat, que afirma que Déu no existeix. Aquesta figura no s'ha d'interpretar com a la figura d'un ateu que s'oposa a la idea de l'existència de Déu, sinó que Sant Anselm ho fa servir com a imatge de l'home que té l'enteniment suficient per entendre el raonament, però que no se'l creu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario