viernes, 13 de mayo de 2011
jueves, 12 de mayo de 2011
Activitat 5
Diferències entre Kant i Aristòtil
La ètica d'aquests dos filòsofs es totalment oposada , mentre que Kant ,filòsof de la il·lustració Alemanya mostra una ètica nova , fa una ètica formal , sense contingut , a priori és a dir que no prové de l'experiència i amb imperatius universals.
Aquesta ètica no estableix cap bé o fi per a ser perseguit sinó que ens diu com hem d'actuar i que els homes actuan per deure.
Per una altra banda Aristòtil ens mostrava una ètica material , amb contingut , les accions de les quals tenen o persegueixen un fi.
Aquesta ètica no estableix cap bé o fi per a ser perseguit sinó que ens diu com hem d'actuar i que els homes actuan per deure.
Per una altra banda Aristòtil ens mostrava una ètica material , amb contingut , les accions de les quals tenen o persegueixen un fi.
Activitat 6
Text de Mill
Idees principals :
Aquest text pertany John Stuart Mill, en el text Mill ens parla del plaer , i ens diu que és més fàcil que els éssers ignorants arribin al plaer d'una manera més fàcil que els éssers amb una capacitat superior.
Títol :Plaers menors i superiors.
Anàlisi :
En aquest text Mill ens comença explicant que aquells ésser dotats d'una capacitat superior els costa més al plaer ja que diuen que la felicitat és imperfecta per tant que mai podran arribar a ella, en canvi aquells que la seva capacitat es menor els "ignorants" són capaços d'arribar a la felicitat perfecta i satisfer tots els seus plaers.
L'autor cap al final ens diu " Es mejor ser un hombre insatisfecho que un cerdo satisfecho , es mejor ser un Sòcrates insatisfecho que un loco satisfecho", amb això vol dir que no ens podem conformar amb els plaers menors , aquells que tenen una curta duració els instantanis , em d'aspirar a més , ja que avegades hem de suportar un dolor o un patiment per a més tard aconseguir un major paler. Mill també diu que és més important la qualitat dels plaer que no la quantitat.
Idees principals :
Aquest text pertany John Stuart Mill, en el text Mill ens parla del plaer , i ens diu que és més fàcil que els éssers ignorants arribin al plaer d'una manera més fàcil que els éssers amb una capacitat superior.
Títol :Plaers menors i superiors.
Anàlisi :
En aquest text Mill ens comença explicant que aquells ésser dotats d'una capacitat superior els costa més al plaer ja que diuen que la felicitat és imperfecta per tant que mai podran arribar a ella, en canvi aquells que la seva capacitat es menor els "ignorants" són capaços d'arribar a la felicitat perfecta i satisfer tots els seus plaers.
L'autor cap al final ens diu " Es mejor ser un hombre insatisfecho que un cerdo satisfecho , es mejor ser un Sòcrates insatisfecho que un loco satisfecho", amb això vol dir que no ens podem conformar amb els plaers menors , aquells que tenen una curta duració els instantanis , em d'aspirar a més , ja que avegades hem de suportar un dolor o un patiment per a més tard aconseguir un major paler. Mill també diu que és més important la qualitat dels plaer que no la quantitat.
Activitat 4
Sobre el sentiment moral de Hume
Idees principals :
En aquest text Hume ens mostra la seva moral i parla dels sentiments.
Ens diu que gràcies als sentiments podem distingir entre aquelles coses que estan bé i aquelles que no.
Títol:
Una moral amb sentiments
Anàlisi:
En aquest text de Hume que pertany a l'Investigació sobre els principis morlas veiem que segons Hume la moral ens serveix per a distingui el bé i el mal i en aques cas no és la raó la que ens permet distigir lo bo i lo dolent sinó que la moral està basada en sentiments que ens ajuden en aquesta tasca.
Idees principals :
En aquest text Hume ens mostra la seva moral i parla dels sentiments.
Ens diu que gràcies als sentiments podem distingir entre aquelles coses que estan bé i aquelles que no.
Títol:
Una moral amb sentiments
Anàlisi:
En aquest text de Hume que pertany a l'Investigació sobre els principis morlas veiem que segons Hume la moral ens serveix per a distingui el bé i el mal i en aques cas no és la raó la que ens permet distigir lo bo i lo dolent sinó que la moral està basada en sentiments que ens ajuden en aquesta tasca.
Comparació:
La moral de Hume és molt semblant a la de Stuart Mill el qual ens parla d'una moral basada en aconseguir la major felicitat per al major nombre d'individus.
Activitat 3
Fragment de l'Abstract
Idees principals:
Aquest text de Hume posa en dubte el principi de causalitat i diu que les coses no sempre reaccionen de igual manera , no sempre una causa tindrà els mateixos efectes , encara que nosaltres ho pensem.
Títol:
Una causa , diferents efectes
Anàlisi:
En aquest text de David Hume veiem que l'autor fa una crítica del principi de causalitat.Hume afirma que tota causa encara que sempre les coses s'ens hagin mostrat d'una manera pot arribar el moment en el qual n'ens presentin d'una altra , és un bon exemple el sol , per a nosaltres el sol sortirà demà perquè estem acostumats , però també es pot doanr el cas de que no surti .Diu que el costum no ens dona coneixement de les coses sinó que ens dona probabilitat.Per tant Hume diu que no hi ha d'haver una relació o conexió entre causa i efecte tal i com mostra Descartes sinó que d'una causa A en poden derivar uns altres efectes que no siguin sempre B.
Comparació:
Podem comparar aquesta visió de Hume amb altres filósofs com ara amb Descartes el qual deia que hi ha una relació molt estreta entre causa-efecte.
Idees principals:
Aquest text de Hume posa en dubte el principi de causalitat i diu que les coses no sempre reaccionen de igual manera , no sempre una causa tindrà els mateixos efectes , encara que nosaltres ho pensem.
Títol:
Una causa , diferents efectes
Anàlisi:
En aquest text de David Hume veiem que l'autor fa una crítica del principi de causalitat.Hume afirma que tota causa encara que sempre les coses s'ens hagin mostrat d'una manera pot arribar el moment en el qual n'ens presentin d'una altra , és un bon exemple el sol , per a nosaltres el sol sortirà demà perquè estem acostumats , però també es pot doanr el cas de que no surti .Diu que el costum no ens dona coneixement de les coses sinó que ens dona probabilitat.Per tant Hume diu que no hi ha d'haver una relació o conexió entre causa i efecte tal i com mostra Descartes sinó que d'una causa A en poden derivar uns altres efectes que no siguin sempre B.
Comparació:
Podem comparar aquesta visió de Hume amb altres filósofs com ara amb Descartes el qual deia que hi ha una relació molt estreta entre causa-efecte.
Activitat 2
Relacions d’idees i qüestions de fet
Idees principals:
En aquest text Hume ens presenta dos tipus d’enunciats les relacions d’idees I les questions de fet i ens esmenta les característiques de cada un d’ells.
Títol :
Anàlisi:
Aquest fragment de Hume pertany a l’ Investigació sobre l’enteniment humà , i ens divideix ens presenta dos tipus d’enunciats , les relacions de fet com aquells que provenen de la raó i que estan relacionats amb la geometria , l’àlgebra i l’aritmètica. Són a priori és a dir que no depenen de l’experiència i la negació dels quals és incorrecte ,per exemple que un triangle està format per tres costats és un exemple d’aquest tipus. Després trobem les qüestions de fet , enunciats els quals són a posteriori és a dir , que necessiten de la experiència. Aquest són uns enunciats que només ens donen probabilitat , i que la seva negació no és una contradicció , n’és un bon exemple la sortida del sol , només és probable que surti , però com estem acostumats que surti cada dia ho pensem , però això només és probable , la negació d’aquest enunciats no donen contradicció.
domingo, 10 de abril de 2011
martes, 15 de marzo de 2011
3r TRIMESTRE activitat 1
La identitat personal
Idees principals
Hume en aquest text fa una crítica a Descartes i al seu recionalisme .
Es tracta de la identitat personal i podem veure com Hume dfensa durant tot el text l'empirisme.
Títol
La percepció del "jo"
Anàlisi
En aquest text podem veure com Hume , empirista , afirma que l'ànima és un sistema de percepcion diferents i mancades de identitat , diu que Descartes defensa que el pensament es l'essència de la ment , Hume diu que a la ment tenim unes idees que provenen d'alguna impressió o experiència . Ens diu que no tenim coneixement de substància sinó una sèrie de factors com ara el color , la figura , el tast , és a dir , que tenim la ideea d'unes percepcions partiulars i aquestes percepcions són prèvies a la ment.
Comparació
Podem comparar Hume amb Plató ja que aquest deia que les coses són còpies de les idees i segons Hume les idees són còpies de les impressions, també cal dir que mentre que Hume dóna importància a l'experiència Plató ho fa en la raó.
jueves, 3 de marzo de 2011
Activitat 10
És el nostre món el millor ?
Doncs jo crec que el nostre món no ho és.
Potser desde el punt de vista de la gent adinerada , si que ho és però que deuen pensar les persones del tercer món que no tenen res per portar-se a la boca i que veuen com dia a dia segueixen igual i que ningú d'aquest món el qual uns creuen perfecte no fa res per evitar-ho , desde el punt de vista d'aquestes persones el aquest món , l'únic que coneixem deu ser el pitjor , ple de gent hipòcrita i egoista que no pensa en res més que en ella mateixa.
Penso que si aquest món sigués perfecte la gent no patiria de gana , ni hi haurien assessins , ni la gent es miraria a ella mateixa sinó que si sigués perfecte tot seria pau i harmonia , i com que el nostre món està ple de guerres i de gent que només mira els diners penso que no és el món perfecte , però és l'únic que tenim i no el podem escollir , però si que amb gran esforç el podem intentar cambiar per a que els nostres fills si que pensin que aquest és el millor món.
Potser desde el punt de vista de la gent adinerada , si que ho és però que deuen pensar les persones del tercer món que no tenen res per portar-se a la boca i que veuen com dia a dia segueixen igual i que ningú d'aquest món el qual uns creuen perfecte no fa res per evitar-ho , desde el punt de vista d'aquestes persones el aquest món , l'únic que coneixem deu ser el pitjor , ple de gent hipòcrita i egoista que no pensa en res més que en ella mateixa.
Penso que si aquest món sigués perfecte la gent no patiria de gana , ni hi haurien assessins , ni la gent es miraria a ella mateixa sinó que si sigués perfecte tot seria pau i harmonia , i com que el nostre món està ple de guerres i de gent que només mira els diners penso que no és el món perfecte , però és l'únic que tenim i no el podem escollir , però si que amb gran esforç el podem intentar cambiar per a que els nostres fills si que pensin que aquest és el millor món.
Activitat 9
Relació entre ment i cos
Idees principals
Aquest fragment és de Descartes on parla del cos i la ment i de el cogito.
Títol
Unió de ment i cos
Anàlisi
És part de Les meditacions metafísiques de Descartes.
Ens parla de que tot allò que és clar està fet per Déu i que si noslatres existim haurem de saver la importància de la ment i no del cos , ja que estem segurs de que la ment hi és però no ho podem estar del nostre cos , ja que nosaltres si que podem ser sense cos però no sense ment.
Comparació
Podem fer una comparació amb Plató ja que aquest tot i també creure en la dualitat de ànima i cos diu que el cos no és una altra cosa que una pressó per a la nostra ànima.
Idees principals
Aquest fragment és de Descartes on parla del cos i la ment i de el cogito.
Títol
Unió de ment i cos
Anàlisi
És part de Les meditacions metafísiques de Descartes.
Ens parla de que tot allò que és clar està fet per Déu i que si noslatres existim haurem de saver la importància de la ment i no del cos , ja que estem segurs de que la ment hi és però no ho podem estar del nostre cos , ja que nosaltres si que podem ser sense cos però no sense ment.
Comparació
Podem fer una comparació amb Plató ja que aquest tot i també creure en la dualitat de ànima i cos diu que el cos no és una altra cosa que una pressó per a la nostra ànima.
martes, 1 de marzo de 2011
Activitat 8
El jo com a substància pensant i la questió del ànima
Idees principals
Aquest text pertany a Descartes i parla del ànima i el cos. Ens diu que podem dubtar de tot però que mai podrem dubtar del nostre jo.
Títol
L'ànima i el jo
Anàlisi
Aquest text es troba a la quarta part del Discurs del mètode de Descartes.
En el qual ens parla de la existència del jo i ens diu que podem dubatr de totes les cosese pero mai hem de dubtar del nostre jo ja que és el subjecte i sense ell ni tans sols estarièm dubtan d'allò que estem dien ja que només en pensar estem existint.Ens diu que l'ànima també existeix independenment del cos que sense cos encara el jo estaria sempre present.
Comparació
Podem comparar aquesta teoria amb la de Plató ja que ell també parla de la dualitat entre cos i ànima però per a Plató el cos és una pressó per a l'ànima.
Idees principals
Aquest text pertany a Descartes i parla del ànima i el cos. Ens diu que podem dubtar de tot però que mai podrem dubtar del nostre jo.
Títol
L'ànima i el jo
Anàlisi
Aquest text es troba a la quarta part del Discurs del mètode de Descartes.
En el qual ens parla de la existència del jo i ens diu que podem dubatr de totes les cosese pero mai hem de dubtar del nostre jo ja que és el subjecte i sense ell ni tans sols estarièm dubtan d'allò que estem dien ja que només en pensar estem existint.Ens diu que l'ànima també existeix independenment del cos que sense cos encara el jo estaria sempre present.
Comparació
Podem comparar aquesta teoria amb la de Plató ja que ell també parla de la dualitat entre cos i ànima però per a Plató el cos és una pressó per a l'ànima.
lunes, 28 de febrero de 2011
Activitat 7
Els cossos són tal i com els percebem ?
Desde el meu punt de vista crec que cada persona perceb els cossos d'una manera o d'una altra ja que cadascú té la seva visió de les coses i en cadascuna de les persones aquesta és diferent , encara que també penso que tots tenim la mateixa ideea de les coses , per exemple és el cas de bellessa , tot tenim al cap la idea de bellesa però a l'hora de donar la nostra opinió sobre si una persona és bella o no ho és ho veurem de manera diferent però tots tenim la mateixa ideea , perquè si no la tinguessim seria impossible saber si una cosa és bella o no ho és.
I tal i com deia Descartes els sentits ens enganyen per tant potser cap persona veu la cosa de la mateixa manera perquè els nostres sentits ens enganyen i no ens deixen veure el que en realitat estem observant.
I tal i com deia Descartes els sentits ens enganyen per tant potser cap persona veu la cosa de la mateixa manera perquè els nostres sentits ens enganyen i no ens deixen veure el que en realitat estem observant.
sábado, 26 de febrero de 2011
Activitat 6
El dubte metòdic i el cogito
Idees principals
Aquest fragment pertany a Descartes , on troba el "jo". També ens diu que es pot dubtar d'allò rebut per els sentits.
Títol
El jo indubtable
Anàlisi
Aquest fragment pertany a la quarta part de la obra de Descartes Les meditacions metafísiques .
Ens diu que hem de dubtar de tot allò que fins ara sabiem perque habia sigut rebut per els sentits i aquest ens enganyen per tant si posem en dubte allò que era cert i aixì arribar a la certesa.
Ens parla del geni maligne que l'enganya , però no l'enganya del tot ja que hi ha a unha cosa que mai podrà enganyar perquè sinó no podria parlar d'ell , és el "jo" ja que si pensonso existeixo , i aixó es porta a terme simultàniament.
Comparació
Ho podem comparar amb Sant Tomàs el qual intenta demostrar l'existència de Déu a partir de cinc principis : moviment , contingència , causa eficient , graus de la perfecció i presa de l'ordre del món.
Idees principals
Aquest fragment pertany a Descartes , on troba el "jo". També ens diu que es pot dubtar d'allò rebut per els sentits.
Títol
El jo indubtable
Anàlisi
Aquest fragment pertany a la quarta part de la obra de Descartes Les meditacions metafísiques .
Ens diu que hem de dubtar de tot allò que fins ara sabiem perque habia sigut rebut per els sentits i aquest ens enganyen per tant si posem en dubte allò que era cert i aixì arribar a la certesa.
Ens parla del geni maligne que l'enganya , però no l'enganya del tot ja que hi ha a unha cosa que mai podrà enganyar perquè sinó no podria parlar d'ell , és el "jo" ja que si pensonso existeixo , i aixó es porta a terme simultàniament.
Comparació
Ho podem comparar amb Sant Tomàs el qual intenta demostrar l'existència de Déu a partir de cinc principis : moviment , contingència , causa eficient , graus de la perfecció i presa de l'ordre del món.
viernes, 25 de febrero de 2011
Activitat 5
Distinció entre somni i vigília
Idees principals
Aquest text pertany a Descartes , ens diu que els sentits són enganyosos i que que els somnis tot i que els somnis ens semblen real quan dormim , i una vegada desperts tenim el dubte de si realment era un somni.
Títol
Somni o realitat
Anàlisi
Aquest fragment pertany a la primera part de les Meditacions metafísiques ,ens parla del dubte metódic. I ens presenta dues de les fases d'aquest mètode, una que ens parla de que no hem de refiarnos dels sentits ja que aquests ens enganyen i sempre ho faran i la segona de la qual ens diu que és pot dudar d'ella , ja que quan dormir somiem i aquest somni és la nostra realitat , però vertaderament aquesta no és la realitat , encara que una vegada desperts hi dudem.
Comparació
Podem comparar aquesta teoria amb els empiristes que diuen que la base del coneixement és la experiència
Idees principals
Aquest text pertany a Descartes , ens diu que els sentits són enganyosos i que que els somnis tot i que els somnis ens semblen real quan dormim , i una vegada desperts tenim el dubte de si realment era un somni.
Títol
Somni o realitat
Anàlisi
Aquest fragment pertany a la primera part de les Meditacions metafísiques ,ens parla del dubte metódic. I ens presenta dues de les fases d'aquest mètode, una que ens parla de que no hem de refiarnos dels sentits ja que aquests ens enganyen i sempre ho faran i la segona de la qual ens diu que és pot dudar d'ella , ja que quan dormir somiem i aquest somni és la nostra realitat , però vertaderament aquesta no és la realitat , encara que una vegada desperts hi dudem.
Comparació
Podem comparar aquesta teoria amb els empiristes que diuen que la base del coneixement és la experiència
Activitat 4
Les regles del mètode
Idees principals
Aquest fragment pertany al Discurs del mètode , el seu autor és Descartes.
Aquí ens explica el camí que hem de seguir per arribar al coneixement.
Títol
El camí de la veritat.
Anàlisi
En el text Descartes ens descriu cuatre regles per tal d'arrivar a la verita. Diu que han de ser sencilles i que no fan falta més que cuatre.
La primera d'aquestes regles és l'evidència , que és l'absència de dubte i que tindrem coneixement d'allò que s'ens presenta de manera clara .La segona regla és l'anàlisi en la qual hem de fragmentar-ho tot és a dir convertir allò complex en una cosa més simple.
La tercera regla s'anomena síntesi i és el contrari de lanàlisi ja que es tracta de pasar d'allò més simple a allò més complex. En última posisió es troba la revisió que tal i com diu la paraula és la revisaió de les altres regles.
Comparació
Aquest fragment tracta de la filosofia cartesiana la podem comparar amb Plató ja que per arribar allò vertader , al coneixement hi ha un camí a seguir en el cas de Descartes hem de pasar per l'evidència , l'anàlisi , la síntes i la revisió i en el cas de Plató per la creença , l aconjectura , el pensament discursiu i el pensament intuïtiu.
Aquest fragment pertany al Discurs del mètode , el seu autor és Descartes.
Aquí ens explica el camí que hem de seguir per arribar al coneixement.
Títol
El camí de la veritat.
Anàlisi
En el text Descartes ens descriu cuatre regles per tal d'arrivar a la verita. Diu que han de ser sencilles i que no fan falta més que cuatre.
La primera d'aquestes regles és l'evidència , que és l'absència de dubte i que tindrem coneixement d'allò que s'ens presenta de manera clara .La segona regla és l'anàlisi en la qual hem de fragmentar-ho tot és a dir convertir allò complex en una cosa més simple.
La tercera regla s'anomena síntesi i és el contrari de lanàlisi ja que es tracta de pasar d'allò més simple a allò més complex. En última posisió es troba la revisió que tal i com diu la paraula és la revisaió de les altres regles.
Comparació
Aquest fragment tracta de la filosofia cartesiana la podem comparar amb Plató ja que per arribar allò vertader , al coneixement hi ha un camí a seguir en el cas de Descartes hem de pasar per l'evidència , l'anàlisi , la síntes i la revisió i en el cas de Plató per la creença , l aconjectura , el pensament discursiu i el pensament intuïtiu.
miércoles, 23 de febrero de 2011
Activitat 4
El temps va ser creat amb el món
Idees principals
Aquest text pertany a Sant Agustí d'Hipona i parla de la creació del temps i el món en el que ell diu que van ser creats al mateix temps i van ser creats per Déu.
Títol
Temps i món creació de Déu.
Anàlisi
Aquest text pertany a l'obra anomenada confessions.
Parla de la creacrió del món i es pregunta que hi havia abans de aquest món creat per Déu , hi havia un no-res però Déu ja hi era allà, també diu que el món va ser creat sense temps i posterior al món i que va ser Déu el que el va posar , per això no podem parlar de que la creació va ser feta en només set dies ja que en el moment de crear el món el temps era inexistent, Déu és el temps , perfecte i etern.
Aquest text pertany a Sant Agustí d'Hipona i parla de la creació del temps i el món en el que ell diu que van ser creats al mateix temps i van ser creats per Déu.
Títol
Temps i món creació de Déu.
Anàlisi
Aquest text pertany a l'obra anomenada confessions.
Parla de la creacrió del món i es pregunta que hi havia abans de aquest món creat per Déu , hi havia un no-res però Déu ja hi era allà, també diu que el món va ser creat sense temps i posterior al món i que va ser Déu el que el va posar , per això no podem parlar de que la creació va ser feta en només set dies ja que en el moment de crear el món el temps era inexistent, Déu és el temps , perfecte i etern.
martes, 22 de febrero de 2011
Activitat 3
Argument ontològic de Sant Anselm
Sant Anselm de Canterbury fa la presentació del que després kant anomenaria l' argument ontològic per provar l'existència de Déu. L'argument, que és presentat en forma de pregària i intenta cercar una contradicció per arribar al resultat. Sant Anselm separa l'argument en dos capítols :
- Que Déu existeix veritablement, encara que l'insensat hagi dit en el seu cor: Déu no existeix
Parteix de la premissa que qualsevol home té en el seu pensament la idea d'un ésser respecte el qual no es pot imaginar res superior. Si aquest ésser existís en realitat, clarament seria superior a l'ésser només imaginat. Per tant, dedueix que existeix un ésser per sobre del qual no es pot imaginar res, ni en el pensament ni en la realitat.
-Que no es pot pensar que Déu no existeix
L'argument intenta justificar la necessitat de Déu per un recurs a l'infinit.
En l'argument també s'utilitza la figura de l' insensat, que afirma que Déu no existeix. Aquesta figura no s'ha d'interpretar com a la figura d'un ateu que s'oposa a la idea de l'existència de Déu, sinó que Sant Anselm ho fa servir com a imatge de l'home que té l'enteniment suficient per entendre el raonament, però que no se'l creu.
Activitat 2
Cartes a Meneceu
Idees principals
En aquest text Epicur ens explica les característiques més importants de la seva filosofia.
Títol
Bases de la felicitat
Anàlisi del text
Aquí Epicur convida a la gent a filosofar i ens diu que mai es tard per comneçar a fer-ho aixì com per trobar la felicitat.
Ens diu que no hem de tenir por a la mort , ja que quan la mort hi és noslatres no hi som i quan la mort no hi és nosaltres hi som , també ens diu qu eno hem de tenir por als Déus i també fa una referència als desitjos els quals ens poden portar per diferents camins .
Ens explica que els plaers son instantanis i que avegades em d'acceptar un dolor que futurament ens donara un plaer més gran. Ens parla de la persona sàvia ja que aquesta sí que és feliç.
Comparació
Aquest text que pertany al epicureisme el podem comparar amb els estoïcs ja que aquesta parlen de la recerca del plaer per aixì poder trobar la vertadera felicitat , aquest últims no eren molt ben vistos en la societat d'aquella època.
Idees principals
En aquest text Epicur ens explica les característiques més importants de la seva filosofia.
Títol
Bases de la felicitat
Anàlisi del text
Aquí Epicur convida a la gent a filosofar i ens diu que mai es tard per comneçar a fer-ho aixì com per trobar la felicitat.
Ens diu que no hem de tenir por a la mort , ja que quan la mort hi és noslatres no hi som i quan la mort no hi és nosaltres hi som , també ens diu qu eno hem de tenir por als Déus i també fa una referència als desitjos els quals ens poden portar per diferents camins .
Ens explica que els plaers son instantanis i que avegades em d'acceptar un dolor que futurament ens donara un plaer més gran. Ens parla de la persona sàvia ja que aquesta sí que és feliç.
Comparació
Aquest text que pertany al epicureisme el podem comparar amb els estoïcs ja que aquesta parlen de la recerca del plaer per aixì poder trobar la vertadera felicitat , aquest últims no eren molt ben vistos en la societat d'aquella època.
lunes, 21 de febrero de 2011
Activitat 1 SEGON TRIMESTRE
El primer motor immòbil
Idees principals
En el text ens explica que tot està mogut per alguna altra força i aixì infinitament fins a un punt el qual aquella cosa es mou per si sola.
Títol
Moviment finit
Anàlisi del text
Tot allò que es mou està mogut per una altra cosa o força que es moguda a la vegada per una altra , però aquest moviment no es infinit ja que arribem a un punt on aquesta cosa és capaç de ser moguda per si sola és a dir que no necessita ser moguda per cap altra cosa aquesta cosa impulsada a moure's per si mateixa és l'anomenat primer motor inmmòbil.
Comparació
Aquesta teoria la podem comparar amb San Tomàs el qual deia una cosa semblant de Déu per a demostrar la seva existència , és a dir per a Sant Tomàs el primer motor és Déu
Idees principals
En el text ens explica que tot està mogut per alguna altra força i aixì infinitament fins a un punt el qual aquella cosa es mou per si sola.
Títol
Moviment finit
Anàlisi del text
Tot allò que es mou està mogut per una altra cosa o força que es moguda a la vegada per una altra , però aquest moviment no es infinit ja que arribem a un punt on aquesta cosa és capaç de ser moguda per si sola és a dir que no necessita ser moguda per cap altra cosa aquesta cosa impulsada a moure's per si mateixa és l'anomenat primer motor inmmòbil.
Comparació
Aquesta teoria la podem comparar amb San Tomàs el qual deia una cosa semblant de Déu per a demostrar la seva existència , és a dir per a Sant Tomàs el primer motor és Déu
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
