miércoles, 27 de enero de 2010

Activitat 7


Comentari de text de la pàgina 129

Biografia

Ashley Montagu va néixer a Londres l'any 1905 antropòleg nacionalitztat als Estats Units. Va estudiar a la universitat de Londres. A l'any 1967 va marxar als Estats Units a la universitat de Columbia a estudiar. Del 1931 al 1938 va fer de professor a la Universitat de New York i a la universitat de Rutjer 1949-1955. En els seus llibres hi podem destacar: “La superioridad de las mujeres” 1953, “El concepto de lo primitivo”1967 y “El origen y la evolución del hombre” 1973.

Títol del text

La cultura com a estil de vida

Idees principals

El text diu que adquirim la cultura a través de la societat , és a dir que l'home s'educa dins de la cultura i fins i tot identifiquem la cultura amb la pròpia vida.

Anàlisi

Tothom adquireix o aprén unes pautes de cultura dins de la societat és per aixó que podem definir la cultura com la manera de viure d'un poble . Les idees que va adquirint l'home, així com l'idioma, els sentits o els sentiments formen part de la seva cultura i grácies a aquesta podem interpretar la vida .També ens diu que la cultura ha estat creada per l'home i podem arribar a dir que la cultura és un eixamplament de la vida .

domingo, 24 de enero de 2010

Activitat 6


Comentari del text de la pàgina 130.

Biografia

Lluís Racionero i Grau (La Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1940) és un escriptor català.
Va estudiar Enginyeria i econòmiques a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Berkeley, als Estats Units. Va ser director de la Biblioteca Nacional (a Madrid) i del Colegio de España (a París). Ha col·laborat amb diaris com El País i La Vanguardia. La seva obra s'ha expressat tant en català com en castellà i amb ambdues llengües ha recollit bones crítiques i premis literaris.

Títol del text
L'home salvatge , civilitzat

Idees principals
El text ens dona a entendre que els homes són civilitzats gràcies a les ciutats , ya que sense aquestes només seriem salvaages.

Anàlisi
Aquest text ens parla de l'impotància de la ciutat per als homes "la ciutat és el gran instrument civilitzador" ja que ens vol aclarir que les ciutats fan del'home salvatge l'home civilitzat.Ens explica com es converteix l'home en civilitzat "per contacte diari , en el drama , en el diàleg".
I també allò que s'apren dins d'aquesta "la cortesia , el refinament i el diàleg".

Comparació
Aquesta idea de que la ciutat fa de l'home un ésser sociable la podriem comparar amb la idea de que l'ésser humà és sociable per naturalesa .






sábado, 23 de enero de 2010

Activitat 5


Comentari de text de la pàgina 92

Biografia

Filòsof austríac, nascut a Viena, de família acomodada d’origen jueu. La seva infància va transcórrer en plena Primera Guerra Mundial i, acabada la guerra, als 16 anys va decidir, per avorriment, abandonar l’escola i estudiar per compte propi. Es va inscriure a la universitat com alumne lliure -no es va matricular fins l’any 1922- i va assistir a cursos d’història, psicologia, filosofia i literatura, que tampoc va freqüentar massa, ja que només s’interessava per les matemàtiques i la física. En la seva joventut va simpatitzar amb el socialisme i, durant dos o tres mesos, es va adherirx al comunisme.

Idees principals
L'autor ens afirma que ell només admitirà un sistema si aquest es pot contrastar amb la realitat.
Diu que la ciència no dona sempre la veritat però la nega i per tant podem conèixer com no són les coses.

Títol del text

La ciència negada ens porta a la veritat

Anàlisi

En aquest text podem veure el punt de vista de Karl Popper , es veu clarament per el seu contigut que te una visio falsacionista ho podem apreciar en la part "no exigiré que un sistema científic pugui ser seleccionat , d'una evgada per sempre , en un sentit positiu ; però sí que sigui en un sentit negatiu"
També explica que un enunciat no és mai deduïble és a dir que per exemple mai podrem saber "tots els corbs són negres" però si podrem saber que "tots els corbs no són negres " i apartir de la falsetat sabrem cada evgada més com no és el món.

Comparació

El falsacionisme el podem comparar amb el inductisme (Rudolf Carnap) en aquest cas el inductisme diu que si que les teories es deriven rigorosament de fets de la experiència

jueves, 7 de enero de 2010

Activitat 4

Definicions

- Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

-
Ultimitat: És l'intent d'arribar a les qüestions últimes, a aquelles, la resposta de les quals, no admeten seguir preguntant més.

-
Coneixement: És la veritat trobada, aprehensió d'un estat de coses.

-
Creença: És un grau de coneixement en el qual jo crec , estic segur, però no es pot demostrar de manera objectiva.

-
Interès emancipador: És un dels interessos del coneixement segons Apel i Habermas que serveix per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

-
Dogmatisme: Manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer la veritat absoluta.

-
Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenent de cada cultura, època o grup social.

-
Realisme: És la posició del sentit comú que diu que podem arribar a les coses en si mateixa tal com són. L'objecte és arribat pel subjecte.

-
Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat depèn del subjecte.

-
Noema: És l'objecte de la consciència.

-
Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura i que condicionen la nostra visió del món.

-
Ignorància: Estat de seguretat respecte la veritat de la ment en què s'adment el desconeixement sobre un assumpte concret.

- Autoritat: És un criter de la veritat en què una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú que és expert.

-
Evidència sensible: Accepten un enunciat en la mesura que aquest bé donat pels sentits.

-
Veritat com a correspondència: Un enunciat és vertader quan concorda amb la realitat.

-
Criteri contextual: No hi ha cap veritat aïllada sinó tots els coneixemens estan interrelacionats.

- Consens: Acord entre diferents interlocutors sobre un determinat rema.

-
Realitat contingent: És aquella que és però que no pot ser, correspon al món físic.

-
Realitat psíquica: La consciència és real però el subjecte no ho és. Ex: somni

-
Realitat virtual: Conjunt de percepions i sensacions que ens donen la il·lusió de la realitat física.

-
Món 3: És la interacció entre el món 1 allò físic i el món dos estats mentals. Serien els productes culturals.


lunes, 4 de enero de 2010

Activitat 3


Exercici 7 de la pàgina 51

7. Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la teva resposta.


-
Un triangle equilàter. Real, és una veritat universal.
-
La mort. Sembla real, perquè no la coneixem.
-
Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve. Sembla real, és una realitat psíquica possible.
-
Lara Croft. Sembla real, perquè és un personatge fictici.
-
Napoleó Bonaparte. Real es conserven documents històrics.
- Un miratge. Sembla real, és una il·lusió òptica
- Una flor de plàstic. Real, la podem percebre amb els sentits
- El meu aprovat. Real, es pot demostrar en el butlletí
-
La meva alegria per l'aprovat. Sembla real, realitat psíquica.
-
Els records de l'estiu. Reals, són fets passats que recordo amb seguretat
-
El somni d'aquesta nit. Sembla real, els somnis no són controlables.
-
Els amics del xat. Sembla real, és aparent.
-
La meva imatge en un mirall. Sembla real.
-
El que sento en veure una pel·lícula. Real , un sentiment.
-
Una pel·lícula. Sembla real, és ficció.

sábado, 2 de enero de 2010

Activitat 2


Comentari de text de la pàgina 43

Biografia

Martin Heidegger
filòsof alemany.
Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia.Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer

Títol del text

Què és realiment verdader?

Idees principals

En aquest text Heiddeger ens explica que avegades utilitzem la paraula veritat de forma equivocada , i diu que la hem d'utilitzarla de manera correcta i per saber-ho ho em de comprovar amb l aralitat.
Anàlisi

Heiddeger ens diu que per utilitzar la paraula veritat hem de estar segurs que aixó és cert , ja que moltes vegades l'utilitzem de mala manera.
Per saber-ho hem de posar-ho a proba i comparar-lo amb la realitat.
En aquest text trobem trets de fenomenologia , la qual és com un intermedi entre el idealisme i el realisme.

Jean Paul Sartre