Activitat 7

Comentari de text


1.Vida i obra de l'autor
Ludwig Josef Johann Wittgenstein va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889. Ell i la seva família es van mudar de Sajonia (Alemanya) a Viena, on el pare de Ludwig, Karl Wittgenstein, va guanyar força i admiració al tornar-se un dels negociants pioners de la indústria de l'acer i del ferro.

El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus (1921).Més tard, es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar als escolars d'un poble d'Àustria. El 1929 va tornar a reprendre el seu treball en filosofia i va ser designat al Trinity College. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en les seves Investigacions filosòfiques, obra publicada amb caràcter pòstum el 1953.Va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951.

2.Idees principals

Aquest text ens explica ,que la filosofia es una activitat que ens ajuda a aclarir els pensaments erronis.

3. Quina és la funció de la filosofia en el text? ¿Perquè Wittgenstein afirma que és una activitat? Comenta la frase: La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.

Segons el text, Wittgenstein explica que la filosofia s'encarrega d'aclarir enunciats i per això afirma que és una activitat ,perque té la tasca d'aclarir. A la frase Wettgenstein vol aclarir que la tasca de la filosofia és la d'aclarir els seus textos poc entenedors i amb un vocabulari que no és del tot fàcil d'entendre.

4.Títol

La filosofia com activitat

5.Quin mètode defensa l'autor? Compara'l amb altres mètodes.

En aquest text l'autor defensa el mètode analiticolingüistic ,és a dir que defensa que l'única funció de la filosofia és la d'aclarir els enunciats d'aquesta .

El podriem relacionar amb el mètode hermanèutic ja que tots dos es basen en l'aclariment d'enunciats , l'analiticolingüistic mitjançant l'aclariment del llenguatge i l'hermanèutic mitjançant la comprensió.

També el podriem comparar amb el mètode empiricoracional ja que aquest es basa en el coneixement.