jueves, 12 de noviembre de 2009

Activitat 8

Definicions :

1.Saber ordinari: Coneixement basat en les experiències quotidianes, que no es pregunta el per què? de les coses, sinó el què?

2.Tècnica: Saber com fer certes activitats, que persegueixen el control i el domini del món i es considera una aplicació de les ciències.

3.Saber artístic: Saber que dóna més importància a la narració que a l'explicació i, reflexa, a la seva manera, l'experiència de la vida.

4.Saber científic: Saber que busca el per què de les coses mitjançant l'experimentació, de manera ordenada, rigorosa i crítica.

5.Experiment: Conjunt d'activitats convenientment planificades amb ajuda de les fórmules matemàtiques.

6.Ciències formals: Ciència que es refereix a la forma dels raonaments.

7.Deducció: Procés de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades.

8.Axioma: Principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.

9.Inducció incompleta: Tipus de raonament que es recolza en una sèrie de comprovacions i arriba a una llei general.

10.Hipòtesi: Suposició provisional que encara no ha estat confirmada .

11.Teoria científca: Conjunt de lleis cientifiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi.

12.Falsació: Refutació de les hipòtesis quan no concorden amb els fets del món.

13.Comprensió: Captar el sentit de les accions, per tant, situar-se dins dels fets.

14.Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos.

15.Mètode empiricoracional: Mètode filosòfic que accepta per igual la sensibilitat i l'enteniment.

16.Empirisme: Mètode filosòfic que dóna més importància a la sensibilitat que a la raó.

17.Racionalisme: Mètode filosòfic que dóna més importància a la raó que a la sensibilitat.

18.Revolució Copernicana del coneixement: Canvi de perspectiva en el qual el subjecte passa a ser el centre de coneixement.

19.Joc del llenguatge: Maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.

20.Hermenèutica no normativa: Hermenèutica que no posa normes a la comprensió.

21.Todicea :Disciplina que tracta d'explicar què és Déu per mitjà de la raó o el pensament,

Activitat 7

Comentari de text


1.Vida i obra de l'autor
Ludwig Josef Johann Wittgenstein va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889. Ell i la seva família es van mudar de Sajonia (Alemanya) a Viena, on el pare de Ludwig, Karl Wittgenstein, va guanyar força i admiració al tornar-se un dels negociants pioners de la indústria de l'acer i del ferro.

El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus (1921).Més tard, es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar als escolars d'un poble d'Àustria. El 1929 va tornar a reprendre el seu treball en filosofia i va ser designat al Trinity College. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en les seves Investigacions filosòfiques, obra publicada amb caràcter pòstum el 1953.Va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951.

2.Idees principals

Aquest text ens explica ,que la filosofia es una activitat que ens ajuda a aclarir els pensaments erronis.

3. Quina és la funció de la filosofia en el text? ¿Perquè Wittgenstein afirma que és una activitat? Comenta la frase: La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.

Segons el text, Wittgenstein explica que la filosofia s'encarrega d'aclarir enunciats i per això afirma que és una activitat ,perque té la tasca d'aclarir. A la frase Wettgenstein vol aclarir que la tasca de la filosofia és la d'aclarir els seus textos poc entenedors i amb un vocabulari que no és del tot fàcil d'entendre.

4.Títol

La filosofia com activitat

5.Quin mètode defensa l'autor? Compara'l amb altres mètodes.

En aquest text l'autor defensa el mètode analiticolingüistic ,és a dir que defensa que l'única funció de la filosofia és la d'aclarir els enunciats d'aquesta .

El podriem relacionar amb el mètode hermanèutic ja que tots dos es basen en l'aclariment d'enunciats , l'analiticolingüistic mitjançant l'aclariment del llenguatge i l'hermanèutic mitjançant la comprensió.

També el podriem comparar amb el mètode empiricoracional ja que aquest es basa en el coneixement.

Jean Paul Sartre