Definicions
- Virtut : S'entèn per excelència, capacitat de sobresortir, fet que dóna un cert poder virtuós.
- Intelectualisme moral:Teoria filosòfica defensada per Sòcrates, ningú fa el mal expressament. Qui coneix la virtut actua segons ella, qui obra malament ho fa per ignorància.
- Hedonisme: Teoria representada per Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.
- Eudemonisme: Identifica el bé moral amb la felicitat, capacitat d'autorealitzar-se.
- Felicitat: Consisteix en desenvolupar l'activitat intel·lectual.
- Virtut moral (Aristòtil): Terme mitjà entre dos extrems, l'un per excès ,l'altre per defecte.
- Apatia: Pau interior, impertobabilitat segons els estoics.
- Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de l'altre segons l'utilitarisme.
- Utilitarisme: Teoria que té com a princip ètic fonamental arribar al major nombre de felicitat pel major número de persones.
- Aritmètica dels plaers:El plaer es pot mesurar i tots són igual en qualitat (Bentham)
- Ètica deontològica:Kant diu que la moral s'ha de basar en un deure i no en una finalitat.
- Imperatiu hipotètic:Ordres que obliguen només a les persones que volen aconseguir un fi.
- Imperatiu categòric:Ordres que obliguen de forma universal i incondicional.
- Dignitat humana: Els éssers humans som autònoms i hem de ser tractats com un fi, no com un mitjà.
- Intuicionisme dels valors: Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional, que els capta a priori.