sábado, 6 de noviembre de 2010

Activitat 10


Llibre de la República VII


Idees principals

En aquest text Sòcrates i Glaucó dialoguen sobre les coses que hi han d'haver en una ciutat per ser perfecta, acaban deduint que és la justícia.


Títol

Justícia necessària en una ciutat.

Anàlisi

Pertany al llibre IV de la República de Plató de l’època de maduresa.Parlen de les coses que necessita una ciutat per tal de ser perfecte , aixó dóna lloc a la temprança i la justícia.
Diuen que la temprança que és la capacitat de controlar-nos a nosaltres mateixos. I diuen que quan els bons dominin els dolents podrem parlar d'una ciutat ideal , en el cas contrari parlarem d'una ciutat viciosa.


Activitat 9

Ciència i opinió

Idees principals

Tenim un diàleg entre Sòcrates i Glaucó. On parlen de les persones que poden que soloament poden arribar a la veritat. Aquestes serien els filòsofs.

Títol

Filòsofs coneixedors de la veritat.

Anàlisi

Aquest text pertany al llibre de la República de Plató, escrit durant la seva etapa de maduresa.
Aquest text ens parla de la condició del filòsof. Són els únics que desitjen coneixér la veritat.Diu que el filòsof és el coneixedor de la sabiesa , i aquells que es deixen portar per els sentit acullen les coses boniques. Les altres persones es guien a través de l'opinió , és a dir , a través dels sentits.

Activitat 8

Crítica a Parmènides

Idees principals:

En aquest text Parmènides i Sócrates tenen un diàleg.Parmènides li formula unes preguntes sobre la teoria de les idees fins que fa dubtar a Sòcrates.


Títol
mètode socràtic contra Sòcrates.

Anàlisi

Parmènides li diu que si es poden separar les coses de les idees aquí Sòcrates afirma que sí.Parmènides li torna a preguntar que si la idea es pot separar igualment de la bellesa bondat , Sòcrates torna a afirmar . Finalment Parmènides pregunta que sí es pot separar l'idea de l'home de nosaltres Sòcrates diu que moltes vegades s'ha trobat certa dificultat en contestar aixó.
Aquí Parmènides representa al Plató vell , i Sòcrates a la època dogmàtica de Plató.Posa el mètode socràtic contra Sòcrates.



Activitat 7


El mite de la caverna



El mite de la caverna és una de les al·legories més importants de Plató. Es troba al llibre seté de la República.Ens explica com uns presoners que viuen a la caverna lligats amb cadenes visualitzen unes ombres reflectides gràcies a una foguera.

En aquest mite apareixen una sèrie de símbols.

Els presoners : representen a l'home , que viu al món sensible , en el qual no tenen llibertat.

Les ombres : representen les idees del món real.Son reflexos d'una sèrie d'objectes.

El foc : és el que ens ajuda a coneixér el món en el que viuen.Gràcies al reflex , les ombres es veuen reflectides al mur.

El sol : el coneixement , el bé.

El presoner lliberat : representa al filósof .Segons Plató l'únic que pot coneixèr el món sensible.

La presó:en la que els presoners es troben tancats i els impedeix accedir a la realitat.

L'aigua : és el reflex de les idees.

Activitat 6


La naturalesa de les idees

Idees principals

Veiem un diàleg entre sòcrates i Cebes , pertany a la obra de Fedó.
Sòcrates mitjançant preguntes dirigides a Cebes.

títol

Definir la veritat

Anàlisi

Sòcrates vol arribar a definir la veritat i per arribar a ella li fa un seguit de preguntes a Cebes .Al final d'aquest diàleg els dos filòsofs( Cebes i Sòcrates) arriben a una conclusió la veritat no admet cap canvi i s'ha de presentar d'autèntica forma i en idèntic estat.

Activitat 5


La ignorància socràtica

Idees principals

En el text Plató ens parla de la ignorància socràtica , Plató parlava d'un socrates que feia pensar a les persones quer no sabien res , que eren ignorants. A més ell es creia més sabi que els atres ja que no es pensava més llest que ningú tal i com ens diu " jo no tinc consciència de no ésser savi" és a dir que n o es creia sabi i per això mateix es creia intel·ligent a diferència dels homes que es feien passar per sabis però que més tard amb les questions de Sócrates arribaven a adonar-se que eren realment ignorants i reconeixien la sabiesa de Sócrates.Molta gent li tenia molta a manía a causa d'aixó.

Comparació

Ho podem comparar amb els sofistes , ja que aquest manipulaven a la gent amb el diàleg , i pensaven que els contenien sempre la raó.

Activitat 4


Comparació d'Empèdocles-Anaxàgores- Atomistes

Primerament cal dir que tots tres formen part dels filósofs presocràtics , i tots tres són pluralistes.
Pero començar Empèdocles te la idea de la esfera formada per cuatre elements ( l'aire , terra , aigua i foc.).Afirma que la unió d'aquest quatre elements dona lloc al principi de tot.Anaxàgores afirma que no és possible que una cosa tingui un principi i un fi , i aporta que els éssers están formats d'unes llavors anomenades Homeomeries les quals es mouen gràcies al nous. Els atomistes (Leucip i Demòcrit) van ser els primers en parlar dels àtoms no moguts per l'atzar.

Activitat 3

Text de Parmènides

Idees principals

Parmènides en aquest text ens mostra la seva teoria del ésser i el no ésser , diu que el no ésser no és i que el ésser és .Defensa que l'ésser és etern i que pertant no pot neixér ni morir.Tal i com diu Parmènides l'ésser és etern , i és i sempre serà.
A més Parmènides ens diu que allò que pot ser pensat
Títol

Alló ques és , és i alló que no és , no és

Comparació
Aquest pensament de Parmènides el podriem comparar amb Heràclid , el filósof del canvi .Tots dos tenen un monisme com els altres presocràtics les seves idees son ben diferents

Activitat 2



Text d'Heràclid i Parmènides



Heràclid

En aquest fragment Heràclid ens parla d'un ordre que es present en tothom , també del seu principi de totes les coses : el foc , el qual simbolitza la lluita dels contraris.

Parmènides

Parmènides aqui ens parla de la ignorància dels homes que no diferèncien entre l'ésser i el no ésser.
També ens dona una breu referència a la via de la veritat ón Parmènides nega la validesa dels sentits.


Comparació

Les idees de tots dos filósofs son contràries , mentre que Heràclid defensa el canvi continu de les coses , (per aixó és anomenat el filósof del canvi) Parmènides totalment oposant-se a Heràclid defensa el no canvi , és a dir , diu que l'ésser és etern i únic.


Activitat 1


Text d'Anaximandre

Idees principals:

En aquest text apareix Anaximandre i ens explica quin és per a ell el principi de totes les coses , és a dir que ens parla de l'apeirón.
L'apeirón , principi de totes les coses però sense límit.Tot neix i es destrueix a l'apeirón succesivament.

Comparació:

Aquest autor el podem comparar amb altres filósofs monistes com és el cas de Tales de milet , o Anaxímenes , tots dos també creien en un principi , l'aigua i l'aire , però a diferència d'Anaximandre aquestes dues propostes són més concretes que no l'apeirón que sembla una cosa més abstracta.

2ºn de Batxillerat etapa final


Comença un nou curs , aquest ja l'últim . Desprès de tan de temps ja ens hem convertit en joves madurs , responsables i amb un objecitu , acabar aquesta etapa de la nostra vida lo millor possible per a poder començar una de nova amb ganes i il·lusió.

miércoles, 2 de junio de 2010

domingo, 30 de mayo de 2010

Activitat 9





Definicions

- Virtut : S'entèn per excelència, capacitat de sobresortir, fet que dóna un cert poder virtuós.

- Intelectualisme moral:Teoria filosòfica defensada per Sòcrates, ningú fa el mal expressament. Qui coneix la virtut actua segons ella, qui obra malament ho fa per ignorància.

- Hedonisme: Teoria representada per Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.

- Eudemonisme: Identifica el bé moral amb la felicitat, capacitat d'autorealitzar-se.

- Felicitat: Consisteix en desenvolupar l'activitat intel·lectual.

- Virtut moral (Aristòtil): Terme mitjà entre dos extrems, l'un per excès ,l'altre per defecte.

- Apatia: Pau interior, impertobabilitat segons els estoics.

- Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de l'altre segons l'utilitarisme.

- Utilitarisme: Teoria que té com a princip ètic fonamental arribar al major nombre de felicitat pel major número de persones.

- Aritmètica dels plaers:El plaer es pot mesurar i tots són igual en qualitat (Bentham)

- Ètica deontològica:Kant diu que la moral s'ha de basar en un deure i no en una finalitat.

- Imperatiu hipotètic:Ordres que obliguen només a les persones que volen aconseguir un fi.

- Imperatiu categòric:Ordres que obliguen de forma universal i incondicional.

- Dignitat humana: Els éssers humans som autònoms i hem de ser tractats com un fi, no com un mitjà.

- Intuicionisme dels valors: Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional, que els capta a priori.

sábado, 29 de mayo de 2010

Activitat 8




Comentari de text de la pàgina 197


Biografia
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC- Atenes 270 aC) va ser un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística.

Idees principals

En aquest text Epicur ens parla del plaer.
Ens diu que les persones fugim del dolor però som capaços d'aguantar-lo si aquest més tard ens presenta un plaer mes durador.Aixì que som capaços de calcular els plaers i els dolors.

Títol

Home calculador

Anàlisi

Aquest text és de Epicur i pertany a la Carta a Meneceu.
Podem veure en aquest text que les persones només volem arribar al plaer més durador , que reconeixem el plaer com el bé primer i que som capaços d'aguantar el dolor si aquest més tard ens donarà un plaer durador .El plaer es un bé per a nosaltres , però no tots els plaers el podem escollir igualment que tots el mals no es podem evitar.
I ens convé pensar en aquestes coses per tal de no equivocar-nos.

Comparació

Aquesta visió d'Epicur l'hedonisme podem comparar amb l'utilitarisme ja que aquesta vol aconseguir lafelicitat al major nombre de persones

viernes, 28 de mayo de 2010

Activitat 7





Concebre la felicitat

Per a mi concebre la felicitat és gairabé impossible ja que quan tenim coses sempre en volem de més.
Per tant com mai tindrem tot allò que desitjem sigui per la causa que sigui podriem dir que mai podrem aconseguir arribar a la felicitat total.
Per a mi la felcitat seria estar sempre amb els meus familiars , amics i tenir una bona salut, però tal i com he dit abans això és impossible , els familiars van morin , els amics es van distancianti no sabem mai com serà la nostra salut el dia de demà.
Per tant es pot ser feliç alomillor durant un temps però no per sempre.

sábado, 15 de mayo de 2010

Activitat 6


Preguntes sobre Sartre

1.A quin corrent filosòfic pertany?
A l’existencialisme, llibertat absoluta

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Defensa que som lliures , és a dir, som lliures si Déu no existeix

3.On va estudiar?
A l’École normale Superior de París

4. Quin és el nom de la seva dona?
Simmone de Beauvoir

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Husserl

6.Què vol dir que l'existència es contingent?
Que podríem existir o podríem no existir.

7.Titol de la seva primera novel·la important.
La nàusea

8.L'exsistència humana te sentit segons Sartre?
No, és l’ésser humà qui li dona sentit.

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Què és la metafísica?

10.Títol de la revista de Sartre
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Dèu te Sartre?
Ateu

12.Què significa que l'infern son els altres?
Que estem exposats a les mirades dels altres

13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

14.En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
1964. El va rebutjar perquè al donar-li creia que amb això perdonava i ell no tenia res que perdonar.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensava les seves idees contra la opressió de l’Estat.

16.Com es titulava el diari extremista que va dirigir?
La causa du Peble

17.Què significa la revolució perpetua?
Permanent

18.Què opinava sobre el terrorisme?
Defensava el terrorisme dels joves.

19.Què vol dir pensar sobre un mateix?
Pensar contra tot allò que has après al llarg de la vida.

20.Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Era la brúixola que guiava moralment a la població




martes, 11 de mayo de 2010

Activitat 5

Redacció

La Mafalda entra en una botiga per a demanar la clau de la felicitat i el dependent li demana una mostra , ella que no ho entén pensa que es un vell astut.

En aquestes vinyetes Mafalda vol aconseguir la clau de la felicitat , perquè creu que amb aquesta clau la tindrà , i el vell ens ensenya que no hi ha cap clau per a la felicitat , que la felicitat no es tracta d’una clau que tens i que et dura per , sinó que la felicitat són petits moments que consideres agradables , la felicitat no es permanent ja que a vegades també ens poden passar coses desagradables.
També ens mostra l’ innocència d’una nena petita , de la felicitat dels nens als quals no els hi passen coses desagradables i la saviesa i vivència d’un home ja gran.

Activitat 4


Definicions

Temperament: Conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

Amoral: no tenir sentit moral, no distingir entre el bé i el mal.

Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: capacitat de respondre dels nostres actes.

Llibertat externa: manca de coacció externa.

Llibertat interna: manca de coacció interna.

Condicionament: absència de llibertat absoluta i total conservant la llibertat suficient per ser responsable dels propis actes.

Raó Universal: llei que regeix l'universa que implical'exiatència del destí.

Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat, és a dir, que Déu ha determinat tot des l principi per tant, no hi ha marge per a la llibertat.

Monisme Fisicalista: redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

Principi de causalitat: principi del determinisme físic, tota causa segueix un efecte i tot efecte una causa.

Determinisme genètic: causes en les nostres actuacions que venen en la dotació genètica de cadascú de nosaltres.

Vulició: acte de la voluntat.

Indeterminisme: defensa que l'ésser humà és lliure i no està determinat.

Existencialisme: teoria filosòfica que defensa que l'existència és anterior a l'essència.

Autonomia moral: jo em dono la llei moral a mí mateix.

Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivel convencional: fem allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.

Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Ètica de l'atenció o de la cura: té en compte el treball dels altres .

Principi de responsabilitat : hem de respectar el nostre entorn per deixar el món el menys pitjor del que l'hem trobat.

Jean Paul Sartre